La barreja adequada és important quan s'utilitza midó modificat perquè la dispersió desigual pot afectar directament els resultats finals de l'aplicació. Si el mètode d'addició és inadequat, es poden produir problemes com ara l'aglomeració, la dispersió incompleta o les concentracions locals excessives. Per tant, el midó modificat s'ha de barrejar de manera que es pugui dispersar uniformement per tot el sistema segons el procés de producció i les condicions del material.
Abans de començar la barreja, primer s'ha de comprovar l'estat del midó modificat. Si el material s'ha emmagatzemat durant un període prolongat o en condicions inadequades, és possible que la pols hagi desenvolupat petits grumolls. Aquests grumolls s'han de manipular adequadament abans del seu ús per evitar que els aglomerats més grans entrin al sistema de mescla i dificultin la posterior dispersió.
Quan s'afegeix midó modificat, generalment no és recomanable afegir-ne una gran quantitat alhora, especialment quan s'utilitza en un sistema líquid o semi{0}}líquid. Una gran quantitat de pols introduïda en una àrea concentrada pot absorbir líquid ràpidament a la superfície, fent que l'exterior de la pols es mulli mentre l'interior roman sec. Això pot donar lloc a grumolls que són difícils de dispersar completament. Un enfocament més adequat és generalment afegir midó modificat gradualment segons el procés real, permetent espai i temps suficients per a la dispersió.
Durant la barreja, el material ha de romandre en moviment continu perquè el midó modificat pugui entrar en contacte suficient amb els altres ingredients. Si la barreja és inadequada, algunes zones poden contenir quantitats excessives de midó modificat, mentre que d'altres en contenen massa poc, cosa que resulta en condicions inconsistents del producte. La dispersió uniforme és especialment important quan s'utilitza midó modificat per proporcionar funcions d'espesseix, unió o estabilització.
Quan s'utilitza midó modificat en un sistema líquid, es pot seleccionar un mètode d'addició adequat segons el procés de producció real. En algunes aplicacions, el midó modificat es pot barrejar prèviament amb altres ingredients secs per millorar la uniformitat abans d'entrar a la següent etapa de processament. En altres casos, es pot afegir gradualment per reduir la possibilitat d'aglutinació ràpida quan la pols entra en contacte directe amb el líquid.
També s'ha de tenir en compte l'ordre en què s'afegeixen els ingredients. Les interaccions entre diferents ingredients poden afectar la dispersió del midó modificat. Si primer s'afegeixen alguns materials que augmenten fàcilment la viscositat, afegir midó modificat després pot dificultar la barreja. Per tant, la seqüència d'addició s'ha d'ordenar segons el procés real perquè el midó modificat es pugui dispersar en condicions adequades.
També és important entendre que una mescla més llarga no és necessàriament millor. L'objectiu de la barreja és distribuir el midó modificat de manera uniforme en lloc de continuar l'agitació indefinidament. Una vegada que el material ha arribat a un estat prou uniforme, una mescla addicional pot aportar pocs beneficis addicionals. Per tant, s'ha d'utilitzar l'estat real del material per determinar si la barreja és suficient.
Si es produeix l'aglomeració durant l'ús, s'han d'investigar les possibles causes, inclosa la velocitat d'addició, el mètode de barreja, l'estat d'humitat dels materials i les condicions d'emmagatzematge. Alguns problemes d'aglomeració poden no ser causats pel mateix midó modificat sinó pel mètode d'addició o l'entorn de producció.
En general, el midó modificat generalment s'ha de barrejar segons els principis d'addició gradual, dispersió uniforme i barreja suficient. Comprovar l'estat del material abans d'utilitzar-lo, evitar l'addició concentrada, mantenir el moviment adequat del material durant la barreja i organitzar la seqüència d'addició i el temps de barreja adequadament pot ajudar al midó modificat de manera més eficaç.
